TORNA A L'ÍNDEX DE LA BOTIGA

En el món d'en Thao

“En el món d'en Thao” és una cantata infantil per a cor a una veu i conjunt instrumental (flauta travessera, clarinet, trompeta, piano, baix elèctric i bateria “ad libitum”). Està pensada per a infants de 8 a 12 anys i té una durada aproximada de 40 minuts. Fou estrenada el 3 de desembre de 2013 a l'Auditori Enric Granados de Lleida.

Al Volum 1 trobareu els textos (el conte, les lletres de les cançons i les indicacions per a la posada en escena) i la partitura general. 

Al Volum 2 hi ha les particel·les de tots els instruments: veu, piano i veu, flauta travessera, clarinet, trompeta i contrabaix. També hi trobareu un enllaç per descarregar els arxius d'àudio de l'acompanyament instrumental.

La cantata En el món d’en Thao pretén ser un homenatge a la diversitat. Els personatges principals són les figures geomètriques del TANGRAM, un dels jocs de composició més antics, sorgit a la Xina. Per això, aquesta història s'ubica en aquest indret, tot i que succeeix en un irreal “país de les figures geomètriques”.

En Thao és un romboide que no està conformat amb el seu físic ni amb la seva natural inclinació. Voldria ser un rectangle o un quadrat per així poder participar en els grups admirats per tothom. És inconformista i, al mateix temps, un lluitador. El quadrat Abahai és el personatge amb les idees més clares: és l’amic amb majúscules. El més important per a ell és la relació amb els qui aprecia i, sobretot, amb en Thao. Res no podrà trencar aquesta relació, ni tan sols la confortable pertinença al grup dels escollits que exclou necessàriament en Thao.

El conte vol ridiculitzar també la dèria d’homogeneïtat, les idees al voltant de la puresa de la raça i el mal que poden fer en les relacions entre els éssers diferents. Des del punt de vista educatiu, creiem que aquesta és una aportació prou important, ja que tots tenim ben present què haurien pogut fer alguns personatges històrics amb la humanitat si haguessin triomfat aquestes tesis.

Algunes cançons són molt representatives dels valors que estan en el fonament d’aquesta història. Per exemple, "Thao" descriu l’inconformisme del protagonista i els seus somnis; "Cada ovella al seu corral" vol explicar i justificar el procediment de classificació de les figures geomètriques, però "Tot és un caos" mostra les conseqüències que comporta; "Som perfectes" ridiculitza els deliris de grandesa d’aquells que es creuen superiors als altres; "Quan t’he vist" descriu l’enyorança en la separació i l’alegria en el retrobament de l’amic autèntic; i "Quants més serem, més riurem" és un cant a la diversitat, a l’acceptació de l’altre i a l’actitud d’acolliment.

A més a més, el conte acaba bé. L’última actuació dels TANGRAM confirma com l’esforç i l’esperit de superació poden vèncer tots els obstacles, i com la diversitat pot enriquir la tasca col·lectiva.